Tan breu com un clac de dits

af Julián Arribas

Qui s?c i com em diuen ?s irrellevant. Potser alg? crega que s?c un semid?u s?dic, cruel i impassible, per? no tinc la capacitat de canviar el passat ni el futur. Aix?, doncs, els meus desigs no serveixen per a res, com tampoc no serveixen les meues opinions. Incapa? de canviar les coses, nom?s les contemple. Ara mateix em trobe en l?habitaci? 303 de l?hospital Hip?crates II. Ning? no em pot veure. Jo, per?, des del meu amagatall, un rac? de l?habitaci?, veig dues persones: un pare i un fill. El... (Læs mere)